La Fundació Privada Pere Closa

Tots i totes les qui formem part de la Fundació Privada Pere Closa dediquem els nostres esforços i il·lusions a treballar per la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya. Alhora, treballem per a potenciar la imatge positiva del poble gitano, preservar el seu ric llegat cultural i donar-lo a conèixer a la resta de la societat. Som una entitat gitana sense ànim de lucre que actuem a diferents localitats de Catalunya per promoure l’èxit escolar dels infants i joves gitanos, afavorir al seu creixement personal i millorar l’entorn familiar i comunitari per a què tinguin el màxim d’oportunitats i la major qualitat de vida possible. Entenem la importància d’oferir un suport educatiu i un acompanyament afectiu als infants i joves per a superar situacions de desigualtat de partida, i la de saber reconèixer els diferents obstacles que apareixen dia a dia a les seves vides.

A través de la nostra tasca lluitem contra la discriminació en l’àmbit educatiu i dels serveis públics, per a trencar els estereotips referents al poble gitano i per a promoure la transformació social dels entorns més propers dels joves i dels infants. També volem ensenyar als joves que la gitanitat no pot ser un obstacle pel seu creixement personal. Tot el contrari. En definitiva, necessitem normalitzar la presència gitana a les aules. De la mateixa manera, també treballem per a difondre la cultura gitana, entenent el seu valor dins del mosaic cultural que és el nostre país i per oferir una imatge positiva del llegat cultural del nostre poble.

D’on ve el nostre nom: la figura de Pere Closa

Encara que no som una entitat confessional, duem el nom de Pere Closa i Farrés (Barcelona, 1932 – Granada, 1971), com un homenatge a la seva labor. Va ser un jesuïta català que va dedicar la seva vida al poble gitano. Va entendre i fer entendre la cultura gitana, i va treballar amb el nostre poble des de la discreció però l’eficàcia alhora, tant a Barcelona (Montjuïc i Somorrostre), València, Écija i Granada. Feia la verema agrària, la venda ambulant o pintava icones amb alguns gitanos, compartint el dia a dia. Pere Closa sentia que era un autèntic gitano, no de naixement, sinó d’adopció. Va descobrir els gitanos i les gitanes, es va apropar a ells i a elles, va començar amb un intent de servei evangelitzador i, com acostumava a dir ell mateix, va ser evangelitzat pels gitanos. Del contacte obert va arribar a la comprensió, de la comprensió a l’admiració i d’ella a la identificació. Es va fer com ells, va viure els seus últims anys de la seva vida com ells, i els gitanos el van acceptar amb estima i respecte i avui dia se’l considera part dels seus. Les seves paraules reflecteixen fins a quin punt els gitanos eren el centre de la seva missió: “Visc amb els primos. He fet amistats fondes, tot va venint a poc a poc. El meu ideal és viure com ells, compartir la seva vida i posar-me al seu servei. Intento únicament conviure sense fer soroll, però conviure, no teòricament, sinó pràcticament. Si a algú li fa falta una manta i jo en tinc, la comparteixo amb ell. I si és ell qui en té i jo no, també accepto que ell me la doni a mi. Jo soc com soc, i això és el que els dono, la meva persona tal com és”.